Són múltiples els aspectes que cal considerar quan assessorem un client en la subscripció d’una assegurança personal; només per citar-ne alguns: la situació familiar del client (si té parella, si està casat o no, o si es va divorciar…); el seu nivell d’ingressos i despeses i el de la resta de la seva família; el seu endeutament; el règim de la Seguretat Social en el qual cotitza, si pertany a MUFACE, MUGEJU o ISFASS, si està en una mutualitat de previsió social alternativa al RETA i les seves prestacions; si disposa d’altres assegurances personals voluntàries que tingui contractades; si és un treballador per compte d’altri, en quin sector treballa i per a quina empresa, per així poder veure l’abast dels compromisos per pensions recollits en conveni col·lectiu o en el seu contracte de treball; la normativa fiscal aplicable; i uns quants aspectes més…
Aquests aspectes objectius, així com els subjectius (les inquietuds, la voluntat o els desitjos del client), seran determinants per assessorar de manera precisa el nostre client en la contractació d’una assegurança de vida.
Dins d’aquest assessorament, no hem d’oblidar mai la designació de beneficiaris que cal realitzar, la clàusula i la forma o el lloc on dur-la a terme. Així mateix, com que la realitat del client és canviant, hem de considerar la possible necessitat de revisió o canvi, quan es modifiquin aquests aspectes objectius o subjectius del client.
En moltes ocasions, el client no és conscient de la designació realitzada, inclosa en la pòlissa, o bé se n’oblida. En lloc de propiciar el ràpid pagament de l’assegurança al beneficiari per complir la voluntat o els desitjos del client, la defunció de l’assegurat pot convertir-se en l’inici de conflictes o disputes familiars a conseqüència de la manca d’una correcta designació o revocació de beneficiaris.
La interpretació de les clàusules que designen beneficiaris, en un cas concret, hauria d’ocupar els departaments de sinistres i les assessories jurídiques de les asseguradores. Complir, sense riscos de duplicitat de pagaments per a les asseguradores, és la seva responsabilitat i implica disposar d’uns coneixements específics per gestionar aquests pagaments de la forma més precisa possible.
Des dels departaments de producció o subscripció, es facilita la gestió segura d’aquests pagaments, si es disposa de clàusules precises que designin beneficiaris en les condicions generals de la pòlissa. El redactat d’aquestes clàusules, en moltes ocasions, no té en compte la realitat familiar canviant dels nostres clients, ni les resolucions judicials que apliquen el que s’ha dit en la Llei de Contracte d’assegurança i, per analogia, el propi dret de família i successori (comú i forals).
Des del departament comercial de les asseguradores i els mediadors d’assegurances (agents, operadors de banca-assegurances i corredors d’assegurances, i els seus col·laboradors), s’ha d’assessorar el client en la realització d’una designació de beneficiaris que tingui en compte aquests aspectes objectius i subjectius del client, amb coneixement de les implicacions jurídic-fiscals que comporta.
Davant la pregunta, què és millor, ser hereu o beneficiari?, com succeeix amb la majoria dels grans interrogants, no hi ha una resposta única, senzilla i no personalitzada. Depèn, tot depèn, com diu la cançó de l’admirat i plorat Pau Donés! Encara que si tenim en compte algunes claus, si cal generalitzar, m’inclinaria per respondre: “ser beneficiari d’una assegurança de vida”.
Des de la Consultoria de Formació “Assegurances i Finances”, hem dissenyat una formació monogràfica denominada “Herència i Assegurança” en la qual analitzem, de manera pràctica, totes aquestes claus. És una formació dirigida tant als responsables i personal d’àrees tècniques, producció i sinistres, com als responsables i personal comercial, d’asseguradores i empreses de mediació d’assegurances.